La revolució democràtica esgotada d’Àfrica

*Article publicat a la revista digital ElCritic.cat.

No fa tants anys a l’Àfrica es parlava de revolució democràtica. Fou durant la dècada dels 90, a partir de la caiguda del mur de Berlín, quan el model de règim polític basat en eleccions multipartidistes periòdiques, divisió de poders i llibertat de premsa es convertí en un requisit imprescindible per a que un estat fos considerat presentable en l’escena internacional. Molts països africans s’hi afegiren, donant lloc a la proliferació de noves «democràcies» una mica per tot el continent. Va ser el moment en què líders com Ioweri Museveni a Uganda, Paul Kagame a Rwanda o Meles Zenawi a Etiòpia arribaven al poder, conreant una imatge de polítics de nova generació compromesos amb els valors i formes democràtiques i amb la carta universal dels drets humans. D’altres països, com Gabon, Camerun o Guinea Equatorial, renunciaren durant aquells anys al règim de partit únic vigent fins llavors obrint els respectius països al multipartidisme i a les eleccions lliures.

Continuar llegint a elcritic.cat..

 

Primer els de casa? Reflexionant sobre la cooperació

*transcripció  xerrada efectuada en el marc de la preparació d’agents de cooperació internacional –  Girona abril 2016

¿Primer els de casa?

Ha plogut molt des de les acampades pel 0,7 de finals de la dècada dels 90. Per a molts aquestes van marcar per una banda la inclusió del compromís pel 0,7 en l’agenda política i per una altra la maduresa de la ciutadania respecte a les obligacions i responsabilitats derivades de la posició d’Espanya en el món. Poc podíem pensar que el llarg camí fet des de llavors pogués desfer-se en tot just uns mesos. Però la classe política espanyola, que ha insistit en el seu compromís d’arribar al 0,7 en cada campanya electoral des de llavors, i que mai ho ha complert, s’ha llançat els últims anys en una dinàmica de retallades que en la pràctica suposen el desmantellament del sistema de cooperació espanyol tal com el coneixem i, pitjor, l’enterrar al calaix de l’oblit el concepte mateix del 0,7%.

Continua llegint «Primer els de casa? Reflexionant sobre la cooperació»

#MWC16: I entre congrés i congrés de mòbils què fem, a Barcelona?

*Article publicat al blog de ARA.CAT “No li diguis cooperació, digues-li política”

Com cada any la fi del congrés dels mòbils comporta la tornada a una normalitat de la qual, en realitat, mai no havíem arribat a sortir. Tornarem a parlar d’hotels, de pisos turístics i de la massificació lligada al model de ciutat, cosa que fèiem abans del congrés i (¡òndia!) també durant el congrés.

I es que es miri com es miri l’encaix del Mobile World Congress en el model productiu de Barcelona és més que limitat: hotels que fan el seu agost, restaurants plens com un ou i una vida nocturna animadíssima. I punt.

La crua realitat es que en deu anys que fa que el congrés es celebra a Barcelona la ciutat no ha estat capaç de fer valer el seu títol de capital dels mòbils i posicionar-se com un dels focus de les noves tecnologies a Europa. 

Continuar llegint a ara.cat..

 

¿Ebola y Antropología? Resultados de una pequeña experiencia de trabajo en Guinea Conakry

Portada "SÉCURISATION DES CONTACTS ET MISE EN PLACE DE PLANS COMMUNAUTAIRES DE PRÉVENTION ET DE RIPOSTE Guide Méthodologique

#Projectes.

Hace ya algunos meses tuve la oportunidad de colaborar con Acción Contra el Hambre en el dispositivo de lucha contra el Ebola. ¿Qué hacía un antropólogo como yo en una crisis como esa?. Esa pregunta surgió una y otra vez de manera reiterada ante cafés y barras de bar de media docena de ciudades. Si bien al principio yo mismo confieso que no acababa de tener muy clara la respuesta, he aquí que ésta me acaba de llegar sintetizada en forma de pequeña publicación recién salida del horno, montada conjuntamente con una compañera de  infortunios.

Continua llegint «¿Ebola y Antropología? Resultados de una pequeña experiencia de trabajo en Guinea Conakry»