Publicat a

Entitats vs. Cooperatives: canviem?

*Article publicat a fetscoopera.wordpress.com en el marc del projecte #FETSCoopera

Cada cop és més palès l’ interès creixent de les entitats de cooperació per la possibilitat de transformar-se en cooperatives. Quan val la pena fer aquest pas? Què el motiva? És sempre efectiu? Cal canviar tota la entitat o és millor crear una cooperativa en paral·lel? Per a respondre a totes aquestes preguntes avui parlem amb en Jordi Valls (Hobest) i na Sònia Ros (Quepo) sobre les opcions que tenen les entitats del món de la cooperació per esdevenir cooperatives.

Continuar llegint al blog de FETSCoopera..

Publicat a

VNG disposarà a l’abril d’un Pla Director de Cooperació Internacional per al Desenvolupament

#Projectes *Comunicat de premsa de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

“Vilanova i la Geltrú disposarà abans de l’estiu d’un Pla director de Cooperació fruit del treball d’anàlisi i diagnosi realitzat conjuntament amb les entitats de la ciutat i mitjançant la col·laboració de la Diputació de Barcelona. Aquest pla director de Cooperació, segons ha explicat el primer tinent d’alcaldia i regidor de Promoció Econòmica, Nova Governança i Comunicació, Juan Luís Ruiz, “dóna compliment a un dels compromisos expressats en el Pla d’Acció Municipal i que neix de la bases per a la Governabilitat en temes de cooperació”. Un segon compromís, ha explicat el regidor Ruiz “era incrementar els recursos destinats a la cooperació internacional fins arribar a l’1% dels ingressos propis i en dos anys hem incrementat un 30% que en xifres absolutes representa uns 34.000 euros més”.”

Continuar llegint a vilanova.cat..

Publicat a

AECID y las invasiones bárbaras

De joven me gustaba Pérez Reverte.  Recuerdo con especial cariño un  simpático librito sobre las peripecias de unos soldados de origen español en la Grande Armée de Napoleón. «La sombra del Águila», creo que se llamaba. Lo releí varias veces. Para mí alguien que como reportero de guerra había seguido de cerca y dado voz a algunos de los conflictos más olvidados del momento no podía ser sino interesante.

Pero los tiempos cambian.  Pérez Reverte ha sido galardonado ahora con el premio Don Quijote por un artículo nada simpático sobre la invasión de Europa por parte de hordas de refugiados que firmaría sin dudar Donald Trump o incluso Le Pen. ¿Y quien otorga el premio? Nada más y nada menos que la Agencia Española de Cooperación Internacional y Desarrollo (AECID).

Continua llegint «AECID y las invasiones bárbaras»

Publicat a

África entre dependencia tecnológica y soberanía digital: Luchando por el software libre “made in África”

África no es ninguna potencia mundial en la producción de software. Pero África sur-sahariana se perfila poco a poco como el segundo mercado más importante del mundo en número de usuarios de telefonía móvil (346 millones en 2017) y es el que crece más rápido a nivel mundial. En ese espacio están proliferando soluciones imaginativas a problemas actuales, como por ejemplo el acceso completo -y exclusivo- a servicios bancarios vía teléfono móvil o el uso de aplicaciones móviles para la resolución de problemas cotidianos hasta un nivel pocas veces visto en otros países; desde la gestión agrícola de micro explotaciones pasando por el control de la salud materno infantil del hogar o incluso la lucha contra epidemias como el Ébola. Esto está llevando algunos países como Kenia o Uganda a poner en marcha políticas públicas encaminadas a disputar a países como India el título de centro preferente para la des-localización de centros de producción de software a escala mundial. Para ello cuentan con los bajos costes laborales, la familiaridad con el idioma -todos forman parte de la comunidad de países anglófonos- y unas instituciones educativas de una calidad cada vez más consistente.

Continua llegint «África entre dependencia tecnológica y soberanía digital: Luchando por el software libre “made in África”»

Publicat a

La revolució democràtica esgotada d’Àfrica

*Article publicat a la revista digital ElCritic.cat.

No fa tants anys a l’Àfrica es parlava de revolució democràtica. Fou durant la dècada dels 90, a partir de la caiguda del mur de Berlín, quan el model de règim polític basat en eleccions multipartidistes periòdiques, divisió de poders i llibertat de premsa es convertí en un requisit imprescindible per a que un estat fos considerat presentable en l’escena internacional. Molts països africans s’hi afegiren, donant lloc a la proliferació de noves «democràcies» una mica per tot el continent. Va ser el moment en què líders com Ioweri Museveni a Uganda, Paul Kagame a Rwanda o Meles Zenawi a Etiòpia arribaven al poder, conreant una imatge de polítics de nova generació compromesos amb els valors i formes democràtiques i amb la carta universal dels drets humans. D’altres països, com Gabon, Camerun o Guinea Equatorial, renunciaren durant aquells anys al règim de partit únic vigent fins llavors obrint els respectius països al multipartidisme i a les eleccions lliures.

Continuar llegint a elcritic.cat..