Publicat a

Violencia y grupos armados en el este de la RDC: ¿El principio del fin?

*Articulo publicado en  Africaye.org

El pasado 1 de septiembre la ciudad de Beni, capital de los territorios del extremo norte de Kivu, en la República Democrática del Congo, recibía en medio de una calma tensa a Antonio Gutiérrez, secretario general de la Organización de las Naciones Unidas. Con más de 600 casos de Ébola en un año, la ciudad era en ese momento el foco de la peor epidemia de Ébola registrada hasta entonces en RDC, solo superada en términos absolutos por la gran epidemia de 2014 en África del Oeste. Escenario de continuos incidentes de violencia contra el personal médico implicado en el control de la enfermedad y con amplias zonas de la ciudad bajo el control de milicias de autodefensa autodenominadas Mai Mai, varios barrios de la ciudad permanecían vedados a los equipos sanitarios, mientras que la presencia de otros grupos armados operando en los alrededores hacía difícil medir la incidencia real de la enfermedad más allá de los limites urbanos.

Pero la oficina para la coordinación de asuntos humanitarios de la ONU (OCHA) en Beni no fue informada hasta el último minuto del programa de la visita de Antonio Gutiérrez

Continuar leyendo en Africaye.org ->

Publicat a

La revolució democràtica esgotada d’Àfrica

*Article publicat a la revista digital ElCritic.cat.

No fa tants anys a l’Àfrica es parlava de revolució democràtica. Fou durant la dècada dels 90, a partir de la caiguda del mur de Berlín, quan el model de règim polític basat en eleccions multipartidistes periòdiques, divisió de poders i llibertat de premsa es convertí en un requisit imprescindible per a que un estat fos considerat presentable en l’escena internacional. Molts països africans s’hi afegiren, donant lloc a la proliferació de noves «democràcies» una mica per tot el continent. Va ser el moment en què líders com Ioweri Museveni a Uganda, Paul Kagame a Rwanda o Meles Zenawi a Etiòpia arribaven al poder, conreant una imatge de polítics de nova generació compromesos amb els valors i formes democràtiques i amb la carta universal dels drets humans. D’altres països, com Gabon, Camerun o Guinea Equatorial, renunciaren durant aquells anys al règim de partit únic vigent fins llavors obrint els respectius països al multipartidisme i a les eleccions lliures.

Continuar llegint a elcritic.cat..

Publicat a

#MWC16: I entre congrés i congrés de mòbils què fem, a Barcelona?

*Article publicat al blog de ARA.CAT “No li diguis cooperació, digues-li política”

Com cada any la fi del congrés dels mòbils comporta la tornada a una normalitat de la qual, en realitat, mai no havíem arribat a sortir. Tornarem a parlar d’hotels, de pisos turístics i de la massificació lligada al model de ciutat, cosa que fèiem abans del congrés i (¡òndia!) també durant el congrés.

I es que es miri com es miri l’encaix del Mobile World Congress en el model productiu de Barcelona és més que limitat: hotels que fan el seu agost, restaurants plens com un ou i una vida nocturna animadíssima. I punt.

La crua realitat es que en deu anys que fa que el congrés es celebra a Barcelona la ciutat no ha estat capaç de fer valer el seu títol de capital dels mòbils i posicionar-se com un dels focus de les noves tecnologies a Europa. 

Continuar llegint a ara.cat..

 

Publicat a

Palestina (Digitalment) Ocupada

*Una versión en castellano de este artículo fué publicada en la edición digital de El Periódico.

Aquests últims dies la comunitat internacional ha contemplat impassible la onada d’agressions a l’arma blanca que s’han viscut tant a Israel com a Palestina, així com la contundent resposta de l’aparell repressiu israelià – no basada en ganivets ni armes blanques, precisament-. Es ben cert que aquests esdeveniments s’han vist eclipsats per l’explosiva situació imperant  a la zona. Els darrers atemptats al Líban i Paris així com l’agreujament de la crisis a Síria, amb una implicació cada vegada més gran de Rússia i d’altres actors sobre el terreny, ha deixat en un segon pla una qüestió – la de les ganivetades – que no deixa de semblar secundaria quan es compara amb la que està caient a bona part de l’orient mitjà.

Continua llegint «Palestina (Digitalment) Ocupada»