La Generalitat als tribunals: per impagament o per incompetent?

*Traducción al castellano al final del artículo

La setmana passada les ONG catalanes vam fer el primer pas per a portar l’Agència Catalana de Cooperació per al Desenvolupament (ACCD) als tribunals. La reclamació de pagament que vam presentar una vintena d’ONG ha estat el final previsible de l’incompliment per part de la Generalitat de Catalunya dels terminis de pagament de diversos programes de cooperació.

Però que ningú s’enganyi: Els diners només són la punta de l’iceberg. Es notori el fet de que l’impagament de l’ACCD ha fet que milers de beneficiari@s de la cooperació catalana als paísos en desenvolupament s’hagin quedat, diguem-ho clar, amb el cul a l’aire.  En el pitjor dels casos podem parlar fins i tot dels milers de persones que han esdevingut “víctimes”  de la cooperació catalana, com a mínim pel que fa a esperances frustrades. Però més enllà d’aquest fet, que per sí sol ja justificaria una demanda, n’hi ha d’altres no menys contundents.

I es que en un moment en que les “estructures d’estat” són en boca de tothom l’opció de la Generalitat de liquidar una de les poques estructures d’estat que funcionava i que permetia a Catalunya disposar d’una projecció exterior considerable es, com a minim, incomprensible. Per altra banda incomplir convenis en els quals participaven directament almenys mig centenar d’actors d’àmbit internacional entre els quals ONG, Organismes Internacionals, Agències estatals de cooperació, Ministeris dels països destinataris i un llarg etc no es precisament la millor campanya d’imatge a nivell mundial que Catalunya necessita.

Més enllà de la feina de marketing que haurà de fer el conseller Homs, des de la nova conselleria “d’exteriors”, per tal de refer la malmesa imatge de Catalunya, em pregunto amb quina cara ens presentarem ara davant del món demanant la solidaritat de la comunitat internacional per a que es respectin els nostres drets com a païs.. Si a la primera de canvi ens hem desolidaritzat dels drets humans més bàsics de la resta del planeta! No només vam regatejar les quatre engrunes que ens hauria costat arribar al 0,7 del PIB en Ajuda Oficial al Desenvolupament en temps de bonança econòmica, sinó que ara senzillament no paguem els quatre duros que efectivament haviem compromès a aquesta finalitat, fins i tot quan hi ha contractes signats i obra executada. Plantem als/les beneficiari@s de la política pública de cooperació amb, mai més ben dit, excuses de mal pagador…

Mentrestant  des de la direcció general de la cooperació catalana l’argumentari consisteix a proclamar als quatre vents que les ONG catalanes, per a ser viables, han de deixar de dependre de l’administració, culpabilitzant les ONG del fet de no arribar a final de mes sense subvencions. No cal dir que l’efecte dels impagaments sobre els i les beneficiaries de la cooperació catalana no mereix cap valoració per part seva. El senyor Carles Llorenç, director de l’ACCD, arriba fins al punt d’afirmar que destinarà els escassos recursos encara disponibles per cooperació a una mena de “cursets” de captació de fons per a ONG i a d’altres iniciatives per l’estil, de manera que aquestes recuperin la seva viabilitat econòmica perduda.

Realment insultar les ONG no es la millor manera d’actuar per part de l’alt càrrec que hauria de ser un dels pals de paller de la política pública de cooperació. Les ONG ja disposen d’estratègies de captació al marge dels fons públics i en molts casos durant molts anys han estat a l’avantguarda d’aquest tipus de mecanisme de captació. El problema de les ONG no es l’accés als fons privats sinó l’impagament per part de l’administració de les polítiques públiques de cooperació que executen a través de convenis. Cap empresa arriba a final de mes si els clients no paguen. Senyor Llorenç, pagui vostè el que deu i deixi a les ONG fer la seva feina. Si vostè no es partidari del 0,7 i de l’existència d’una política pública de cooperació el que hauria de fer no es muntar una acadèmia de captació per a ONG’s (ja n’hi ha unes quantes al sector privat, per altra banda, algunes de molt bones..) sinó dimitir del càrrec de responsable de la cooperació catalana.

Recull de premsa sobre la demanda de pagament presentada per les ONG catalanes:
ElDiario.es
El Triangle
BTV Notícies
EpSocial

_______________________________
La Generalitat a los tribunales: ¿Por impago o por incompetencia?

La semana pasada las ONG catalanas dimos el primer paso para llevar la Agencia Catalana de Cooperación para el Desarrollo (ACCD) ante los tribunales. La reclamación de pago que presentamos una veintena de ONG ha sido el final previsible del incumplimiento por parte de la Generalitat de Cataluña de los plazos de pago de diversos programas de cooperación.

Pero que nadie se engañe: El dinero sólo es la punta del iceberg. Es notorio el hecho de que el impago por parte del ACCD ha hecho que miles de beneficiari@s de la cooperación catalana en países en desarrollo se hayan quedado, digámoslo claro, con el culo al aire. En el peor de los casos podemos hablar incluso de los miles de personas que se han convertido “víctimas” de la cooperación catalana, como mínimo en cuanto a esperanzas frustradas se refiere. Pero más allá de este hecho, que por sí solo ya justificaría una demanda, hay otros no menos contundentes.

Y es que en un momento en que las “estructuras de estado” están en boca de todos la opción de la Generalitat de liquidar una de las pocas estructuras de estado que funcionaba y que permitía a Cataluña disponer de una proyección exterior considerable es, como mínimo, incomprensible. Por otra parte incumplir convenios en los que participaban directamente al menos medio centenar de actores de ámbito internacional entre ONG, Organismos Internacionales, Agencias estatales de cooperación, Ministerios de los países destinatarios y un largo etc no es precisamente la mejor campaña de imagen a nivel mundial que Cataluña necesita.

Más allá del trabajo de marketing que deberá hacer el consejero Homs, desde la nueva conselleria “de exteriores”, para rehacer la maltrecha imagen de Cataluña, me pregunto con qué cara nos presentaremos ahora ante el mundo pidiendo la solidaridad de la comunidad internacional para que se respeten nuestros derechos como país .. ¡Si a la primera de cambio nos hemos desolidarizado de los derechos humanos más básicos del resto del planeta! No sólo regateamos en su momento las cuatro migajas que nos habría costado llegar al 0,7 del PIB en Ayuda Oficial al Desarrollo en tiempos de bonanza económica, sino que ahora sencillamente no pagamos los cuatro duros que efectivamente habíamos comprometidos y que ya estaban sobre la mesa entre contratos firmados y  obra ejecutada. Plantamos a los / las beneficiario@s de la política pública de cooperación con, nunca mejor dicho, excusas de mal pagador …

Mientras tanto desde la dirección general de la cooperación catalana el argumentario consiste en proclamar a los cuatro vientos que las ONG catalanas, para ser viables, deben dejar de depender de la administración, culpabilizando a las ONG de ser las responsables de no llegar a fin de mes sin subvenciones. Huelga decir que el efecto de los impagos sobre los y las beneficiarias de la cooperación catalana en el sur no merece ninguna valoración por su parte. El señor Carles Llorenç, director de la ACCD, llega hasta el punto de afirmar que destinará los escasos recursos aún disponibles para cooperación a una especie de “cursillos” de captación de fondos para ONG y otras iniciativas por el estilo, de manera que estas recuperen su viabilidad económica perdida.

Realmente insultar a las ONG no es la mejor manera de actuar por parte del alto cargo que debería ser uno de los pilares de la política pública de cooperación. Las ONG ya disponen de estrategias de captación al margen de los fondos públicos y en muchos casos durante muchos años han estado en la vanguardia de este tipo de mecanismo de captación. El problema de las ONG no es el acceso a los fondos privados sino el impago por parte de la administración de las políticas públicas de cooperación que estas  ejecutan a través de convenios. Ninguna empresa llega a final de mes si los clientes no le pagan. Señor Llorenç, pague usted lo que debe y deje a las ONG hacer su trabajo. Si usted no es partidario del 0,7 y de la existencia de una política pública de cooperación lo que debería hacer no es montar una academia de captación para ONGs (ya hay unas cuantas en el sector privado, algunas muy buenas ..) sino dimitir del cargo de responsable de la cooperación catalana.

2 respostes a «La Generalitat als tribunals: per impagament o per incompetent?»

  1. Bones,Primer que tot enhorabona pel blog i els temes de denuncia que tracta. Tot i estar d'acord amb el fons de l'article, soc membre i voluntari d'una ONG des de fa anys, penso que la manera i sobretot una de les raons principals que es donen aqui no és gens adecuada. Crec que n'existeixen millors raons que aquesta de parlar de la imatge de Catalaunya, dels interesos futurs i etc. Per mi desprestigia allò que puguis estar reclamant, no s'intenta parlar aqui en boca de les ONG's? No son les ONG's en la seva majoria SOLIDARIES i ALTRUISTES, centrar l'article en aquesta rao tan egoista i material deixa nues les aspiracions més profundes de les ONG's. A més de no plantejar el rerefons de la questió i la importancia real de les ONG's. Puc entendre que de pasada es nombri la malmesa imatge de Catalunya que queda fent això, però sobre imatge i marketing poca cosa més s'hauria de parlar. Com a minim és la meva opinió.

  2. Hola Carlos,

    Tens tota la raó en el fet de que fer servir la cooperació com a eina de politica exterior no es admissible sota cap concepte.
    De totes maneres no es l'objectiu del post de fomentar la cooperació com a politica exterior, sinó subratllar la inoherència i incompatibilitat de que les politiques de cooperació i d'acció exterior siguin contradictories. No es poden propugnar uns drets i uns compromisos per una banda i menystenir-los per l'altra. La coherencia de politiques es essencial.
    Val a dir que accepto la critica de que el tema de la imatge de Catalunya a l'exterior no es ni hauria d'estar de cap manera al centre del debat. Però bé, crec que es l'únic article del blog que en parla 😉

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *