*Una versión en castellano de este artículo fué publicada en la edición digital de El Periódico.
Aquests últims dies la comunitat internacional ha contemplat impassible la onada d’agressions a l’arma blanca que s’han viscut tant a Israel com a Palestina, així com la contundent resposta de l’aparell repressiu israelià – no basada en ganivets ni armes blanques, precisament-. Es ben cert que aquests esdeveniments s’han vist eclipsats per l’explosiva situació imperant a la zona. Els darrers atemptats al Líban i Paris així com l’agreujament de la crisis a Síria, amb una implicació cada vegada més gran de Rússia i d’altres actors sobre el terreny, ha deixat en un segon pla una qüestió – la de les ganivetades – que no deixa de semblar secundaria quan es compara amb la que està caient a bona part de l’orient mitjà.
Però aquesta setmana també ha vist la llum un interessant informe que detalla l’asfixia premeditada al sector de les noves tecnologies de la comunicació i de la informació de Palestina per part d’Israel. Com era de preveure tampoc a ocupat gaires portades, però dóna pistes i elements interessants sobre com es maneguen les bambalines d’una ocupació en la qual les ganivetades no són més que la punta de l’iceberg.
L’informe ve a denunciar el bloqueig sistemàtic de l’accés a Internet en condicions mínimes d’usabilitat als territoris ocupats, per una banda negant l’accés a freqüències 3G i 4G (essencials per a l’ús de smartphones) als proveïdors de telefonia palestins i per l’altra pauperitzant les condicions en que es presta el servei 2G (un dels usos bàsics del qual es l’accés a Internet a través de wifi).
La impossibilitat d’accedir a freqüències 3G i 4G estaria provocant unes pèrdues anuals d’entre 80 i 100 milions de $ a les empreses de telefonia palestines. Però a més a més el fet de tenir que competir amb empreses de telefonia hebrees, que sí que tenen freqüències 3G i 4G assignades, les estaria situant en una situació de competència desfavorable. S’estima que els operadors palestins estan cedint entre un 20% i un 40% del mercat només per aquesta raó.
L’assignació de freqüències es una competència exclusiva del govern israelià i s’estaria duent a terme segons criteris poc equitatius. Sense anar mes lluny, les dues operadores palestines disposarien conjuntament de 9’4MHz en freqüències assignades per a donar servei 2G a més de 3 milions de palestins mentre que Cellcom, l’operadora israelí més important, té assignats, només per al 2G, 37MHz en freqüències per a donar servei a apenes 3 milions de subscriptors. Es a dir, 4 vegades més!.
Una possible solució seria la creació d’una xarxa d’infraestructures pròpia per a les autoritats palestines, però aquest objectiu es irrealitzable en el context actual. La instal·lació d’infraestructura està fortament controlada i supervisada per l’estat d’Israel, que controla per exemple l’únic cable de fibra òptica que dóna accés a Internet des de Gaza. Els operadors palestins només poden instal·lar certs tipus d’infraestructura en certes àrees definides i autoritzades per Israel mentre que els operadors israelians no pateixen aquesta limitació en la mateixa mesura i disposen de la capacitat d’instal·lar infraestructura, per exemple, a les colònies il·legals disperses per Palestina, el que els permet donar cobertura a bona part del territori ocupat, incloses les principals ciutats palestines.
L’actitud d’Israel no deixa de ser un bloqueig voluntari i premeditat al desenvolupament d’un veritable sector de telecomunicacions palestí i com a tal es una vulneració clara del dret de Palestina al seu propi desenvolupament, dret fonamental reconegut per les Nacions Unides i que tota nació que ocupa un territori ha de garantir a les nacions que son objecte d’aquesta ocupació. La vulneració sistemàtica del dret dels palestins al seu propi desenvolupament no deixa de ser una constant en les relacions entre Israel i Palestina. Tot i així el cas de les TIC no deixa de ser un exemple colpidor dels mecanismes econòmics que operen al darrera d’una ocupació i que sovint queden ocults per l’estètica de guerrilla urbana, pedrades i soldats que transmeten els mitjans.