Llegeixo avui al diari que TV3 ha denegat l’emissió de l’espot de la Festa del Comerç Just i la Banca Ètica per considerar-lo “publicitat amb finalitat politica”. Sembla ser que després de col·laborar durant alguns anys en la seva difusió aquest any el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) s’hi ha mostrat poc favorable, cosa que ha servit d’excusa perfecte a TV3 per a renunciar a la seva emissió.
Intrigat per aquesta noticia m’en vaig a la pàgina web del CAC per a veure qui és aquesta gent que per algunes coses sembla tenir la pell tan fina. Qui deuen ser? Com treballen? Quina mosca els hi ha picat amb el Comerç just i la Banca ètica per a denegar el que en anys anteriors s’havia autoritzat sense problemes?
A priori res extrany. Segons la pàgina web el consell s’autodefineix com una autoritat independent de regulació de la comunicació audiovisual de Catalunya que té com a principis d’actuació la defensa de la llibertat d’expressió i d’informació, del pluralisme, de la neutralitat i l’honestedat informatives, així com de la lliure concurrència al sector.
Ok, -penso- ja veig de que va. Es deu tractar d’una mena de “consell de savis” de la comunicació. Professionals independents de trajectòria reconeguda per tothom en el món de la comunicació i que el Parlament ha escollit un a un per a vetllar per la llibertat de premsa a Catalunya des d’una tribuna independent.
Ja una mica més tranquil – al cap i a la fi, i tot i que no estic d’acord amb la seva decisió, el Comerç just i la Banca Etica sí que són política (i de la bona..) – dono la curiositat per satisfeta.
Però Ay.. Abans de sortir de la web em torna a picar de preguntar-me qui deuen ser els seus membres. Coneixeré algún articulista? -sens dubte algún de famós deu ser membre del consell-, algún presentador de la tele? -també n’hi ha que són prou seriosos com per a ser inclosos en una institució semblant- Potser algún locutor de radio conegut?. Doncs vinga.. anem a mirar-ho.
I vet-ho aqui que, com dirien en castellà, “mi gozo en un pozo”. Tots els sis membres del consell tenen tres coses en comú:
- No n’hi ha cap que sigui periodista (cinc advocats/es i una señora “amb estudis de fisica equiparables a una diplomatura” – no va acabar la carrera, potser? -)
- No n’hi ha cap que sigui independent (Tots han ocupat previament càrrecs politics -regidors, diputats o alts càrrecs de la generalitat-)
- No conec a cap d’ells (No es que la meva cultura general sigui molt amplia, però esperava almenys una o dues cares conegudes. Al cap i a la fi es el que té treballar en el món de l’audiovisual, no?)
Ara ho començo a entendre tot. Es veritat, la festa del Comerç Just i de la Banca Etica es politica. Politica de la Bona. De la que transforma la societat en positiu. En canvi el Consell Català de l’Audiovisual també es politica. Però politica de l’altra mena.